Diccionari del vi

 

El llenguatge que els experts utilitzen per a definir les particularitats o característiques d'un vi, són paraules moltes vegades metafòriques i fins i tot poètiques, que poden perfectament confondre als no iniciats, i fins i tot als més veterans.

 

M'ha semblat interessant fer una selecció del vocabulari més utilitzat en l'argot. Ordenat alfabèticament, de manera que puguem saber amb una ràpida consulta, que matisos es refereix tal  paraula de les quals s'utilitzen en el món enològic.

 

A  B  C  D  E  F  G  H  I  J  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V 

 

 

 

Acerat : Color dels blancs que són pàl·lids i mostren petits reflexos d’apariència metàl·lica.

Acetona : S’anomena així a l’aroma suau que recorda un mica les laques d’ungles.

Acidesa fixa : És l’acidesa d’un vi relativa a la suma de la quantitat d’àcids fixos, tant orgànics com minerals, que es troben en la seva composició.

Acidesa total : Recull el grau total d’acidesa d’un vi, i que és el resultat d’agregar a l’acidesa fixa, l’acidesa volàtil. L’acidesa està estretament relacionada amb el procés de criança, ja que si l’acidesa és major, més apta és per la maduració.

Acidesa volàtil : És la concentració d’àcids lliures d’un vi. Si aquesta és molt elevada, la qualitat d’aquell vi se’n ressenteix.

Afruitat : Vi delicat i aromàtic que recorda el sabor i l'olor de la fruita.

Airejat : Vi que presenta els caràcters olfactius disminuïts per l'exposició del vi a l'aire

Alcohòlic : No es considera un defecte, només una característica important d’un vi que destaca per una aroma a alcohol que no es fa molesta.

Aldehídic : Aroma alcohòlica que es dóna en reserves quan s’acompanya d’un toc a ranci per l’oxidació de l’envelliment.

Amargós : Cert sabor amarg dispers que s’aprecia en els amontillats i en els "finos".

Aspre : Vi astringent, massa ric en tanins, donant-li una sensació de duresa.


Astringent : Es diu que un líquid és astringent quan dóna la sensació d'amargor i provoca una contracció dels teixits i les mucoses

 

Inici

 

 

Balsàmic : Aroma que recorda a l’eucaliptus o encens. S’aprecia en vins d’envelliment de zones de molta calor.

Blanc : És el vi obtingut de raïms blancs i que es caracteritza perquè s’aparta la pellofa del most abans de la fermentació.

Bouquet : Es refereix a tot allò relacionat amb les aromes d’envelliment d’un vi, per tant els vins joves estaran mancats de bouquet.

Brillant : Es refereix al caràcter jove i net d’un vi en concret.

Brisa : Són les restes que s’obtenen després del premsat del raïm.

Brotada : L’etapa del cicle de vida de la vinya en el qual té lloc el brot de les fulles. També es denomina foliació.
 

Inici

 

 

Caoba : És el color que agafa un reserva en fases avançades d’envelliment.

Capa : Terme que fa referència al color dels vins, més concretament a la intensitat del color.

Caramel·litzat : El típic gust de caramel torrat d’alguns vins de gran cos.

Carnós : Sabor d’aquells vins densos i de gran cos.

Cedre : Aroma que recorda aquesta fusta, en moltes ocasions disfrassada amb un suau perfum.

Cirera : Fruita amb la qual es compara el color d’un vi per les seves similituds.

Clar : Vi brillant que presenta un lleuger residu en suspensió. Aquest residu pot procedir del deteriorament del suro o de restes d'agents filtrants.

Color : Atribut que presenta un vi referent al seu aspecte, corresponent a la radiació de llum de l'espectre visible que reflecteix.

Cos : És una qualitat dels grans vins. Es diu que un vi té cos quan, a la boca, notem una sensació de consistència.
 

Inici

 

 



Dàtils : Recorda l’olor dolça i passificada d’aquest fruit.

Daurat : Com el seu nom indica, es refereix a un color proper a l‘or, que s’acostaria a un groc amb tonalitat rogenca.

Dens : Es denomina així al gust que proporciona el cos d’un vi carnós.

Dolçor : Matís que es deixa apreciar lleument en vins de sabor sec.
 

Inici

 

 

 

Ebenisteria : Clar aroma de vins madurats en bótes noves de fusta i que recorda al vernís sobre fusta.

Elegant : Destaca per la noblesa i finesa de les seves aromes, que encara que no siguin molt nítides sí que permeten sentir la diversitat d’aromes de fustes perfumades sense mostrar excessiva intensitat.

Endolcit : Es refereix al gust dels vins que posseeixen aquest sabor típic de dolcesa.

Envelliment : Procediment durant el qual envelleixen i maduren els vins, ja sigui en ampolla o en bóta de roure.

Equilibrat : Característica important d’un vi bo i que defineix l’harmonia entre els seus trets principals i el seu sabor.

Eteri : Característic dels vins d’aroma alcohòlica que encara no han arribat a la seva maduresa i estan encara en procés d’oxidació.

Extracte sec : Són les restes que queden deprés de l’evaporació del vi.
 

Inici

 

 

 

Fi : Característic dels vins d’aromes nobles i elegants d’òptima intensitat, que recorden lleument a fustes perfumades.

Flor : Aroma típica del fino i la mançanilla, que agafen de la capa de llevadures que cobreix els mostos durant la fermentació.

Floració : Etapa del desenvolupament del cep durant el qual s’obren les flors.

Floral : Aroma de pètals de flors (roses, gessamí...)

Franc : Vi que no mostra tenir defectes en la seva aroma o sabor.
 

Inici

 

 

Garrofer : Olor a dolçor torrada que es troba en alguns brandies de reserva.

Golfes : Es refereix a l’olor de fusta vella i seca que s’acostuma a respirar en unes golfes. Es típic de vins molt vells que han madurat varis anys en bótes de fusta també molt velles.

Grau alcohòlic : És la graduació alcohòlica d’un vi i que indica el percentatge d’alcohol contingut. Quan es diu que té 11º significa que té un 11 % d’alcohol.

Guinda : El color que es situaria entre el negre i el rosat.
 

Inici

 

 

 

Harmònic : Es diu que un vi és harmònic quan els seus constituents normals ressalten d'una forma evident i el gust persisteix després del tast.

Inici

 

 

 

Intens-D’aroma consistent i ràpidament perceptible.

Iodat : És l’aroma alcohòlica amb trets torrats i dolços.

Iode : Color semblant a l’or vell però una mica més marró, i que per tant s’assembla al iode.
 

Inici

 

 

 

Jove : Fresc, amb l’acides de la joventut.

Inici

 

 

 

Llarg : Quan després d’haver ingerit el vi, el seu sabor encara perdura uns segons a la boca.

Lleuger : Es diu d’aquells vins que els falta cos. És el contrari a un gust carnós.

Llevadures : És la típica aroma seca que es pot apreciar en els vins joves i en els caves.

Límpid : Sense terbolesa ni taques opaques.
 

Inici

 

 

 

Maceració : Procediment que consisteix en conservar la pellofa amb el most perquè aquest agafi més color i aroma, el qual inclourà matisos similars a l’aroma que desprèn el dipòsit on es produeix la maceració.

Mares : Restes que s’obtenen després de la fermentació del vi . També es denominen pòsits.

Most : Terme amb el qual es coneix al suc obtingut a partir dels raïms, i del qual s’elaboraran els vins.
 

Inici



Negre : És el vi obtingut a partir de varietats negres amb la peculiaritat de no separar la pell del most abans de la fermentació.

Net : Quan es pot apreciar en un vi una limpidesa completament homogènia.

Notes d’evolució : Són trets a destacar sobre un envelliment prematur del vi per oxidació o per efecte de la calor.

Notes de fusta : Tret que es denota en vins envellits en bótes noves, i de les quals agafa un lleu sabor a fusta.

Notes minerals : Aromes amb cert record a minerals com la pissarra o la sorra.

 

Inici

 

 

 

Obert : Quan el color és de poca intensitat, que és molt clar.

Or vell : Seria el daurat però amb una tonalitat una mica més fosca.

Organolèptic : S’anomena així a tot allò relacionat amb la percepció de les característiques sensorials del vi com l’aroma, el sabor, el cos, etc.
 

Inici

 

 

Pastisseria : Trets dolços i torrats d’un vi amb un determinat record a la vainilla, el caramel i altres ingredients típics de pastisseria.

Pastós : És la congregació de sabors dolços i carnosos.

Pell de taronja : Aroma de fruites però amb cert matís picant.

Pell madura : Fa referència a l’olor que dóna el raïm quan és premsat.

Pellofa : Nom amb el qual es coneix popularment la pell del raïm.

Picant : Sensació caracteritzada per una fina bombolla d'anhídrid carbònic.

Polifenols : Són compostos derivats de fenols i que es troben en la composició del vi. D’ells depenen en gran part l’aroma, el sabor i el color.

Portaempelt : El peu de cep americà on s’efectua l’empelt del cep europeu, amb la finalitat de dotar a la vitis vinífera d’unes arrels més fortes.

Pòsits : Restes que s’obtenen després de la fermentació del vi . De vegades es denominen mares. També fa referència a l’aroma d’herbes que poseeixen alguns vins.

Postgust : És el sabor i l’aroma que queda a la boca després de la ingestió del vi. També es denomina retrogust.

Puntes d’alcohol : Lleu excés de matisos alcohòlics que es denoten en alguns vins.

 

 Inici

 

 

 

Quallat : Etapa del cicle de desenvolupament del cep en la qual comença la formació del que seran els grans de raïm que han estat fecundats.

Inici

 



Reducció : Es denomina així a l’aroma que pren un vi després d’un llarg període d’embotellament sense aire.

Retrogust : És el sabor i l’aroma que queda a la boca després de la ingestió del vi. També es denomina postgust.

Retronasal : Moment del tast en el qual el tastador expulsa aire pel nas mentre saboreja el vi. L’objectiu és prendre millor nota de determinades aromes del vi.

Rivet : Nom amb el qual es coneix al vi que queda a la part de més enfora en una copa de vi, i que normalment és més clar a la vista del tastador.

Rodó : Es diu del gust d’un vi carnós i amb cos que manté una notable suavitat.

Rosat : És vi obtingut de varietats de raïm negre però amb la diferència de que s’aparta la pell del most abans d’acabar d’escometre la fermentació.
 

Inici

 

 

 

Saborós : Gust definit per gran varietat de trets que mantenen un sabor suau i agradable.

Salí : L’aroma d’un fino en l’envelliment del qual ha intervingut una gran quantitat de flor

Suau :  Vi harmònic, agradable al paladar. Presenta poca concentració d'àcids i tanins, per tant poca astringència.

Inici

 

 

 

Tànnic : Sabor derivat d’un alt contingut en tanins i que proporciona un gust una mica aspre.

Tast : Procediment pel qual s’examinen les característiques organolèptiques del vi, que són les relatives a les percepcions que es tenen del mateix a través dels sentits (vista, olfacte i gust).

Terrós : Olor a terra mullada molt típica en varietats de raïms com cabernet i merlot.

Tipus mediterrani : Típic de les varietats cultivades en zones de clima càlid com el mediterrani. S’entremesclen aromes alcohòliques, dolces i torrades.

Toffee : Aroma de caramel torrat o dolços de cafè d’alguns negres vells.

Torrefacte : Gust similar al cafè torrat amb un matís dolç a caramel. Típic de vins envellits en bótes determinades o obtinguts de fruits molt madurs.

Tou : S’anomenen així a aquells vins que tenen una acidesa massa baixa i els falta frescor.

 

Inici

 

 

Untuós : Vi de gust gras amb cert matís dolç.

Inici

 

 

 

Vainilla : Aroma que prenen certs vins després de llargs períodes d’envelliment en bótes de roure.

Vellutat : Es troba en vins vells en els quals l’envelliment en bóta ha disminuït el seu contingut de tanins i els ha proporcionat un gust suau i agradable.

Vernís : Aroma que agafa el vi vell pel procés de maduració a les bótes de fusta.

Verol : L’etapa en l’evolució anual del cep, durant la qual els grans van agafant el seu color, essent vermell en el cas de les varietats negres, i groc en les varietats blanques.

Vi comú : Es coneix així al vi que no es troba emparat per cap denominació d’origen.

Vi d’agulla - Es caracteritza per ser vi la fermentació malolàctica del qual s’ha produit una vegada embotellat.

Vi de taula : És el vi que és apropiat per acompanyar els menjars. No té perquè ser de baixa qualitat o vi comú, ja que es pot tractar de vins de reserva de les més importants i conegudes denominacions d’origen.

Vi espumós : Són els vins caracteritzats per haver experimentat la fermentació alcohòlica en recipients petits o a la mateixa ampolla, adquirint una important quantitat de gasos.

Viscós  : Vi d'escassa fluïdesa, generalment pel seu alt contingut en sucres, tot i que també pot ser a conseqüència d'una malaltia bacteriana.

 

Inici