La vinya i els seus fruits els raïms

 

VARIETATS BLANQUES CULTIVADES A ESPANYA

AIREN: És la varietat amb major superfície plantada a Espanya i probablement en el món. Els penjolls són grans i atapeïts. És considerada varietat principal en la D.O. Vins de Madrid i està molt present en les D.O. La Manxa i Valdepeñas, entre moltes altres zones.

 

ALBARIÑO: Es produeix principalment en la costa atlàntica de Galícia. Aquest raïm, probablement d’origen centreeuropeu, és pròpia de zones fredes i humides. De sabor afruitat i floral, el vi es caracteritza per un tacte gras i un sabor persistent.

 

CHARDONAY: Procedent de la Borgonya francesa, s’ha convertit en el raïm blanc més preuat del món. Els seus vins es caracteritzen per la seu lleuger aroma fumat i ofereixen molt bons resultats envellits en fusta, a causa de el seu alt extracte sec i el seu escàs nivell d’oxidació. Perfectament adaptat en diverses zones espanyoles (Penedès, Costers del Segre, Navarra, Somontano, etc.), fins al punt d’estar admesa com a varietat en els Reglaments dels seus Consells Reguladors.

 

GARNATXA: Dóna lloc a vins de gran cos i elevada graduació alcohòlica. Molt estesa per tota Espanya, sent més abundant a Tarragona, Saragossa i Terol. Considerada varietat principal en les D.O. Alella, Costers del Segre, Tarragona i Terra Alta.

 
GEWÜRZTRAMINER: (blanca). Varietat de l’espècie "traminer" de sabor a condiment, que es conrea en la zona de Alsàcia i Alemanya. Es conrea una mica en Somontano i Penedès.
 

GODELLO: Conreada en Valdeorras (Orense). Té un alt nivell de glicerol que, amb una acidesa contundent, dóna un agradable sabor agredolç.

 HONDARRABI ZURI: És la base del tradicional chacolí basc. La versió blanca és més freqüent en la D.O. Chacolí de Guetaria.

 MACABEU-VIURA: Varietat bàsica dels blancs de la Rioja de qualitat, així com dels caves. La lenta oxidació dels seus mosts la fa molt apropiada per a l’envelliment en roure. És pàl·lid i lleuger, amb records de fruits verds.

 MALVAR: Abundant a Madrid (73%), Guadalajara i Toledo. Considerada varietat principal en la D.O. Vins de Madrid.

 MALVASIA: És una de les vinyes més antigues que es coneixen. Originària d'Àsia Menor, deu el seu nom al port de Monemvasía, en el sud del Peloponesi. Dóna lloc a vins molt aromàtics i personals. Se sembla molt al Moscatell en el seu lleuger amargor, combinat amb una dolçor bona molt personal. Tradicionalment s’ha utilitzat per a elaborar vins per a postres, corpulents, rics en extracte, amb sabor a Moscatell, molt perfumats i gairebé almescat.

 MOSCATELL: Es sol elaborar en mistela i dóna vins aromàtics, nítids, molt fragants i frescos si es tracta de mistela recent elaborada. Es conrea en Llevant, Cadis, Màlaga i la conca mitja d’Ebre.

 PALOMINO: És la varietat per excel·lència de Xerès. La seva ràpida evolució la faculta per a l’elaboració de vins generosos. Té poc cos i un sabor fresc punxent amb matisos d’ametlles amargues. Orense, Lleó i Valladolid són altres províncies on es conrea.

 PARELLADA: Es conrea en les zones altes de Catalunya. És el raïm més fi i per tant el més difícil d’elaborar. Els vins, de poc grau, són pàl·lids, amb aromes delicats i poc cos. Actua com a complementària en l’elaboració dels caves.

 PEDRO-XIMENEZ: Creix principalment en les províncies de Còrdova i Màlaga. És el raïm amb que s’elaboren els vins de Montilla-Moriles i la seva ràpida evolució la fa molt apropiada per als vins generosos secs i dolços, així com per als dolços de Màlaga combinada amb la moscatell. Empleada en vins secs, deixa en la boca una agradable sensació de suavitat.

 RIESLING: D'ella procedeixen els vins blancs més preuats de Alsacia, Mosela i Rin. El raïm és petit i groguenc, de producció limitada. Dóna vins secs, afruitats, frescos i florals. Es conrea a Catalunya.

 SAUVIGNON-BLANC:  Produeix raïm blanc de qualitat. Els seus fruits són petits i de color daurat quan maduren. Es conrea principalment en Burdeos i en el Loira i s'ha anat aclimatant en altres països com Argentina, Xile, Uruguai o Califòrnia i sobretot Nova Zelanda. En Espanya es conrea principalment en la D.O. Rueda.

TREIXADURA:És altre raïm gallec semblant al albariño però  menys glicèrica i refinada, el raïm tradicional del Ribeiro. El seu sabor recorda a pomes madures i combina perfectament amb el albariño. De caràcters florals i afruitats, és un raïm de primera que no obstant això té una producció molt petita.

VERDEJO: El raïm blanc de Rueda, de la franja del Duero i d'altres àrees de Castella. Era la base dels denominats "vins de solera", rancis i amb llargues criances. Avui s’ha sumat a les noves tendències de vins afruitats i s’utilitza per a elaborar vins més joves, molt afruitats, de color groc verdós i, en pas de boca, amb un agradable toc amargós. Quan madura bé i els seus rendiments són baixos, posseeix un bon caràcter.

XAREL·LO. Molt harmoniós però amb massa cos, que no es bo per els vins joves. Es complementa molt bé amb altres varietats, així com per base en l’elaboració de cava.

 

VARIETATS NEGRES CULTIVADES EN ESPANYA

 BOBAL: Rica en matèries colorants. Encara que la seva qualitat és molt discutida per ser bastant productiva, pot donar lloc a bons vins negres i rosats. Present en la D.O. Utiel-Requena, la D.O. València i les províncies de Conca i Albacete.

CABERNET FRANC: D’origen bordelès com el cabernet sauvignon, però dóna lloc a vins més suaus que aquella. Segons sembla, podria estar emparentat amb la mencía, abundant en zones de Galícia i Castella.

 CABERNET SAUVIGNON: D'origen francès, és la típica dels tintos de Bordeus. És ideal per a vins de criança, té un color intens, tanins vigorosos i un aroma penetrant de violetes. En Espanya s’ha aclimatat perfectament en zones com el Penedès, Navarra i la Ribera del Duero, encara que és difícil trobar una zona productora de tintos en la qual no s’hagi conreat aquesta varietat francesa en els últims anys.

 CARIÑENA: Raïm predominant dels vins tintos catalans, que forma part així mateix de les elaboracions a Rioja on rep el nom de Mazuela. Es complementa bé amb la garnatxa ja que posseeix major acidesa i poc nivell oxidatiu, el que la fa ideal per a envellir.

GARRÓ: Una de les varietats negres tradicionals que ha estat recuperada a la vinya catalana. Amb caràcter perfumat, recorda el fum de llenya quan apareix en els vins negres.

GARNATXA: Es tracta de la varietat tinta més estesa en tota Espanya, a causa de el seu fàcil cultiu i bona producció. El seu aport de cos, frutuositat i carnositat, la fan complement ideal per a realitzar barreges equilibrades. Té una gran tendència a l’oxidació, circumstància aprofitada en algunes zones per a elaborar vins rancis i per a postres. En els últims anys i gràcies a les noves tecnologies s’està redescobrint una qualitat insospitada per a tintos joves.

 GRACIANO: D’escàs rendiment, dóna lloc a vins molt benvolguts. Els vins joves de Graciano són molt tànnics, broncs i aspres, però experimenten una magnífica evolució durant la criança en fusta i ampolla. Per això intervenen en els grans reserves de la rioja i navarresos.

MAZUELO:  Necessita climes secs, amb tardors poc humits,en algunes zones del món coneguda amb el nom de "Carinyena" varietat clàssica i tradicional de la vinya mediterrània. Quan es cultiva en condicions exigents, en sòls pobres i amb poca producció, produeix vins robusts, d'alta graduació, rics en pigment.

MENCIA: El seu cultiu està limitat a la zona nord-oest de la Península, abundant en els límits de les províncies de Lleó i Zamora amb Galícia. Té una gran semblança amb la cabernet-franc i produeix vins afruitats amb gran color i acidesa.

 MERLOT: D’origen francès, posseeix un color fosc amb tints blavosos i una pell molt gruixuda. És el raïm negre forana més acceptada a Espanya, degut al fet que els seus tanins són molt dolços. Encara que és més primerenca que la cabernet, es comporta molt bé en zones càlides. Es conrea principalment en Somontano i Catalunya.

 MONESTRELL: Varietat característica de tota la zona llevantina, predominant en les D.O. de Jumilla, Yecla, Alacant i Almansa. És una varietat molt dolça i productiva i tradicionalment s’ha utilitzat per a elaborar vins rancis o per a postres, a l’ésser d’evolució ràpida. Té una gran aroma i sabor que necessita reforçar-se amb una varietat d’evolució més lenta per als vins que vagin a envellir.

 NEGRAMOLL: Dóna lloc a vins lleugers, suaus i aromàtics de gran qualitat quan són joves, característica d’algunes comarques canàries, especialment de la D.O. Tacoronte-Acentejo, en la qual és majoritària.

 PRIETO PICUDO. Dóna lloc a vins molt aromàtics i personals, una mica lleugers quant a color però molt agradables. Troba el seu feu en la zona de Valdevimbre ,  Los Oteros, en la província de Lleó. Els vins que s’obtenen es caracteritzen per ser molt aromàtics i una mica lleugers de color.

 PINOT-NOIR: Clàssica de Borgonya i Champagne. L’origen del seu cultiu és tan antic que ja existia en la Gàl·lica quan va ser conquistada pels romans. El seu fruit és petit, de pell fosca violàcia i molt colorant. No obstant això, aquest color en el vi ho va perdent més de pressa que altres ceps, i es torna més ataronjat. Es conrea a Catalunya principalment. 

 SYRAH: És per excel·lència el cep del Ródano i Austràlia. els raïms ovoides i petits són d’un sabor molt agradable. Els seus vins tenen una aroma característica a violeta. En la actualitat, es presenta com un raïm de futur a Jumilla per a combinar amb la monastrell.

 TEMPRANILLO: És el raïm noble espanyol per excel·lència. El seu nom varia en funció de la zona on es desenvolupa: tempranillo a La Rioja, tinto fi o tinto del país en la Ribera del Duero, ull de llebre a Catalunya, cencibel a La Manxa i tinto de Madrid als voltants de la capital. De gran finura i molt aromàtic, proporciona vins de gran qualitat i perllongat envelliment, a causa de el seu escàs nivell oxidatiu. El seu sabor és molt afruitat i posseeix un color robí característic, apreciable sobretot en els vins joves.

SAMSÓ:Varietat negra recuperada a la vinya catalana de notable personalitat. Els seus vins exhibeixen un pigment intens, bon cos i una magnífica expressió estructural. Quan es cultiva en condicions de petita producció assoleix una dimensió noble.